Cuenca, M. J. (2009) Text i gramàtica: sintaxi textual. Llengua i ús. (13), 42–52. Conferència presentada a Barcelona el setembre de 1998 en el marc del Pla de Formació del Personal Tècnic dels Serveis Lingüístics. Universitat de València.
Ressenya Bibliogràfica
Aquest article de Maria Josep Cuenca analitza la relació entre la lingüística del text i l’ensenyament de la sintaxi des d’una perspectiva comunicativa. L’autora argumenta que l’aprenentatge de la gramàtica no s’ha de limitar a la frase aïllada, sinó que ha de tenir en compte l’estructura del text i les seves propietats essencials: adequació, coherència i cohesió.
A partir d’aquest enfocament, es defensa que la sintaxi textual ofereix eines més eficaces per a l’ensenyament de llengües, ja que se centra en la producció i comprensió de textos i no únicament en la combinació de paraules en frases gramaticalment correctes. L’autora destaca la necessitat d’integrar la competència comunicativa com un element clau en l’ensenyament de la llengua.
El text també inclou propostes didàctiques basades en aquest enfocament, com ara activitats d’anàlisi, transformació i producció textual. Aquests exercicis ajuden a millorar la capacitat dels aprenents per estructurar el discurs de manera efectiva i per utilitzar els mecanismes de connexió i referència dins d’un text.
Aportacions més rellevants
- Revisió del concepte de gramàtica: Cuenca argumenta que la gramàtica no es pot entendre només com un conjunt de regles per a construir frases, sinó com un sistema que permet produir textos coherents i adequats al context comunicatiu.
- Importància de la competència comunicativa: Es diferencia la competència lingüística chomskyana (centrada en la capacitat de generar frases correctes) de la competència comunicativa (que inclou coneixements sociolingüístics, discursius i estratègics).
- Propietats textuals: Es descriuen les tres propietats bàsiques del text:
- Metodologia didàctica: Es proposen activitats pràctiques que ajuden a treballar la gramàtica en context, com la reconstrucció de textos desordenats, la classificació de registres lingüístics i la identificació de mecanismes de referència i connexió.
Valoració crítica
L’article de Cuenca suposa una aportació fonamental per a la didàctica de la llengua, ja que supera l’enfocament tradicional i aposta per una visió més funcional i comunicativa de la gramàtica. En lloc de considerar la gramàtica com una disciplina tancada i normativa, l’autora la presenta com una eina que permet produir i entendre textos adequats i efectius en diferents situacions comunicatives.
Un dels punts forts del treball és la seva aplicabilitat didàctica, ja que proporciona exemples concrets d’activitats que poden ser implementades a l’aula. Aquestes activitats fomenten un aprenentatge actiu, en què els alumnes no només memoritzen regles gramaticals, sinó que les posen en pràctica en contextos reals.
D’altra banda, es podria aprofundir més en l’aplicació d’aquest model a diferents nivells educatius, així com en les estratègies per avaluar la competència discursiva dels aprenents. Tot i això, l’article constitueix una referència essencial per a investigadors i docents interessats en la lingüística del text i en la millora de l’ensenyament de la gramàtica des d’un enfocament comunicatiu.
Conclusió
Text i Gramàtica: sintaxi textual de Maria Josep Cuenca és un treball imprescindible per entendre com la lingüística del text pot transformar l’ensenyament de la gramàtica. La seva perspectiva integradora permet abordar l’aprenentatge de la llengua d’una manera més natural, efectiva i contextualitzada, fent que la gramàtica sigui una eina útil per a la comunicació i no només un conjunt de normes abstractes.
Article d’accés obert disponible a: Llengua i ús: revista tècnica de política lingüística