L’article discuteix els avenços en la comprensió de les propietats bàsiques del llenguatge i les seves interaccions amb els sistemes d’interfície. Aquests progressos han generat noves preguntes de recerca, moltes de les quals no es podien formular coherentment fins fa poc. Els autors destaquen alguns dels desafiaments més urgents, amb l’objectiu d’inspirar futures investigacions en el camp.
1. Introducció
La gramàtica generativa (GG) és l’estudi de la capacitat lingüística com a component de la cognició humana. Parteix de la idea cartesiana que els humans són els únics éssers capaços de generar una quantitat infinita d’expressions significatives a partir d’un nombre finit d’unitats discretes. La gramàtica universal (UG) és el conjunt de principis que expliquen aquesta capacitat. Tot i que l’evolució d’UG és incerta, qualsevol teoria sobre el tema ha de considerar que aquest sistema va sorgir de manera recent i sobtada en la història evolutiva.
2. Propietats bàsiques del llenguatge
Els autors destaquen dues propietats essencials del llenguatge humà:
- Infinitud discreta: es poden generar estructures lingüístiques jeràrquiques infinitament.
- Desplaçament: els elements lingüístics poden aparèixer en posicions diferents a les seves posicions originals.
Aquestes propietats suggereixen l’existència d’un sistema computacional capaç de construir estructures jeràrquiques amb elements desplaçats. Per capturar aquestes característiques, la teoria GG assumeix una operació bàsica anomenada MERGE, que combina dos elements per formar una nova unitat estructurada.
3. Operacions i restriccions
El mecanisme de MERGE pot ser:
- External MERGE (EM): quan combina dos elements independents.
- Internal MERGE (IM): quan un element ja present en una estructura es mou a una nova posició.
A més, la gramàtica inclou altres operacions com AGREE, que estableix relacions d’acord entre categories sintàctiques, i TRANSFER, que envia estructures lingüístiques als sistemes d’interpretació (significat) i externalització (pronunciació/escriptura).
4. Interfícies
Els autors analitzen com el llenguatge es relaciona amb altres sistemes cognitius. Hi ha dues interfícies principals:
- Interfície Conceptual-Interpretativa (SEM): determina el significat de les expressions lingüístiques.
- Interfície Sensorimotora (PHON): gestiona l’externalització de les estructures lingüístiques en forma de parla o signes.
L’article argumenta que el sistema de llenguatge humà és òptim i eficient, evitant operacions innecessàries i restringint l’ús de certs mecanismes per raons computacionals.
5. Preguntes obertes i reptes futurs
Tot i els avenços, hi ha moltes qüestions no resoltes, com ara:
- Com distingeix el sistema lingüístic entre còpies i repeticions?
- És necessari que les estructures generades per MERGE siguin sempre endocèntriques i tinguin una etiqueta clara?
- Poden les propietats del llenguatge ser explicades per principis d’eficiència computacional?
- És necessària l’operació PAIR-MERGE per explicar adjuncions i coordinacions?
Els autors també discuteixen el paper de la morfologia i la fonologia en la variació lingüística i com factors d’externalització podrien ser els responsables de les diferències entre llengües.
Conclusió
L’article defensa que la gramàtica generativa ha aconseguit avanços significatius en la comprensió del llenguatge humà, però encara hi ha moltes preguntes obertes. A mesura que la recerca avança, es podrien identificar més propietats fonamentals del llenguatge i reduir la complexitat dels mecanismes postulats fins ara.